Aprofitant que
aquest cap de setmana es representa una obra d’aquest gènere a Gràcia (La del
Soto del Parral) i que el proper cap se setmana serà el barri de El Clot on es presenta
una altre de les anomenades “sarsueles grans” (La Parranda ), voldríem
recuperar l’essència d’un escrit que, ja fa temps, va publicar La Vanguardia. en el que es defensava el
dret d’aquest gènere a conquerir el lloc que li pertocava.
L’opera està mudialment reconeguda com a símbol de cultura i, tot i que s’està lluitant
perquè no sigui així, encara es defineix com a reconeixement d’una elit, amb un
poder adquisitiu determinat. Tan li fa que es canti amb l’idioma que sigui i
que no puguem entendre el que ens volen explicar, però el seu prestigi és
inqüestionable i anar-hi aporta un distintiu cultural.
La sarsuela, en
canvi, no ens enganyem, te “mala premsa”, sense que, aparentment, hi hagi un
motiu prou convincent, tret les poques aportacions amb les que compta. La sarsuela, al igual que la opera, ens explica una historia mitjançant la
música: amb solistes (sopranos, mezzos, barítons, tenors, baixos, etc.) que
cantaran romances (àries), duets, concertants, tots acompanyats d’un cor, una
orquestra i, a vegades, un ballet. La única diferència que hi ha és que, en la
sarsuela, alguns fragments son parlats (cosa que representa una dificultat i un
valor afegit pels cantants) i que s’incorporen uns personatges que aporten un
toc de "simpatia", com son la tiple i el tenor còmics.
Les operes es
canten en tots els idiomes; les sarsueles només les podem escoltar en català
(hi ha més de 300 obres registrades) i en castellà; compostes la majoria
d’elles per autors catalans. Fins hi tot hi ha cançons emblemàtiques que la
gent no sap que pertanyen a sarsueles catalanes, com Rosor, La Puntaire , Pirineu i
moltes d’altres.
Antigament al Paral·lel
s’hi oferien regularment representacions, amb gran afluència de públic- Moltes vegades
programaven la mateixa sarsuela alhora en diferents teatres i els afeccionats
anaven a veure les diferents versions i després, a les tertúlies, comentaven si
havia estat millor la soprano de l’un o el tenor de l’altre. I d’aquesta gran
acceptació popular ha passat a ser “menystinguda” i considerada, per alguns
sectors, com a subproducte d’origen no català. Fins i tot “l’opereta vienesa”,
essent el mateix, te molt millor cartell.
Perquè?. Les
partitures musicals de moltes sarsueles són magnífiques. A diferencia de
les operes que tracten temes més èpics,
les sarsueles ens porten a histories més properes i populars, que potser
no seran vigents actualment; però no oblidem que l’argument de les operes o de
les obres més representatives del teatre clàssic universal, tampoc ho son, però
això no és obstacle per a gaudir-ne en tot el seu context.
La major
dificultat per poder representar sarsuela és la gran inversió econòmica que
comporta i com que, pel que sembla, mai ha estat reconeguda com a esdeveniment
cultural, no ha merescut el privilegi de
poder accedir a subvencions. Per això no és rendible programar-les en el
circuit professional i les seves representacions només es poden veure a càrrec
de formacions amants de la lírica; que aconsegueixen mantenir viu aquest gènere
gràcies el seu gran esforç personal i econòmic; doncs aquestes formacions
aporten voluntàriament el gran pes del cor i dels actors, però han de
contractar a la resta de professionals:
solistes, orquestra (la més complerta
que els permeti el seu pressupost), escenografia, vestuari i l’attrezzo
necessaris.
Aquestes formacions son les que
continuen mantenint, sense cap ànim de lucre, aquest gènere. Per a ells és el mèrit. I ho fan pel gran amor que senten per la lírica (molts n’han rebut el testimoni
dels pares o avis) i també pel nombrós públic que, representació rere
representació, omple els seus teatres, demostrant que, encara que ningú els
tingui en compta, existeix i que vol seguir gaudint d’aquests tipus
d’espectacles.
La sarsuela,
malgrat que sembli que a molts els hi molesti (el Gran Teatre del Liceu li va
tancar les seves portes per a representar-hi la sarsuela catalana més
emblemàtica i ara s’hi podrà veure un
musical) pertany al nostre teatre Líric, forma part del nostre patrimoni
cultural i mereix tot el nostre respecte.
Esteu escoltant el Preludi de la sarsuela "Cançó d'amor i de guerra"
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada