dijous, 2 d’abril del 2015

"Purga", a la Sala Petita del TNC




Purga, de la novel·lista finlandesa Sofi Oksanen, amb dramatúrgia i direcció de Ramon Simó,
arriba a la Sala Petita del TNC

Repartiment:
Pep Ambrós, Carme Elias, Jordi Martínez, Maria Molins, Andrea Portella, Santi Ricart i Ernest Villegas

Purga, de la dramaturga i novel·lista Sofi Oksanen, una de les figures més consolidades de l’escena finlandesa, amb una obra traduïda a una quarantena de llengües, s'estrenarà el 10 d'abril i es podrà veure a la Sala Petita fins al 3 de maig.

Purga és una història apassionada, on la por, la violència i les seves conseqüències juguen un paper important. On l’amor no és un bàlsam, només.


Purga és una gran història. Una història de violència i una història d’amor impossible. Una obra de ficció que prova d’explicar-nos com podem, si és que podem, sobreviure a situacions que ens porten als límits de la humanitat mateixa. Sofi Oksanen ens ofereix l’oportunitat de recórrer la vida de la protagonista des de 1947 fins a 1992, des de l’ocupació soviètica d’Estònia, el seu país, fins a la democratització i la declaració d’independència. Una part important de la història d’Europa concentrada en un territori rural, una part important de la violència pròpia de l’Europa del segle xx, física, social, econòmica i ideològica, concentrada en una dona.

Un any després de la independència d’Estònia, els traumes de la invasió soviètica encara són perceptibles, i el país està duent a terme una reforma agrària que les màfies —formades en bona part per antics membres del KGB —aprofiten per enriquir-se a còpia de robar fusta als ciutadans indefensos i vendre-la després a Finlàndia.

Una noia jove s’acaba d’escapar d’una d’aquestes màfies que la volia explotar sexualment i es presenta d’amagat a l’indret on viu la germana de la seva àvia, una dona que s’ha reclòs en una casa de camp plena d’objectes de l’antic règim i deixa passar el temps aïllada d’un entorn que no cessa de recordar-li el preu que va haver de pagar per sobreviure mentre tants altres —com la seva mateixa germana— eren deportats cap als gulags de Sibèria.


En el contacte entre aquestes dues generacions, s’iniciarà un dolorós viatge de retrobament amb les arrels familiars, trencades per la violència stalinista i les diferents actituds de les víctimes respecte dels invasors, que potser ajudarà a tancar algunes de les ferides que no deixaran d’estar obertes mentre hi hagi identitats borroses que no sàpiguen com encaixar en una realitat que ha provat d’ocultar-les.

"La mare de petita parlava, però d’adulta ja no. Quan la mare va arribar a Sibèria, va deixar de parlar. Mai no he sentit que digués res més que «sí, sí». L’àvia em va dir que de nena parlava. Tothom pensa que la mare és muda però no ho és. Simplement va deixar de parlar. I ara que sóc aquí, em sembla que tinc tot el dret de sentir de la teva boca el perquè."
(Sofi Oksanen, Purga)

Activitats paral·leles:
Col·loqui amb Josep Ramoneda. Divendres 17 d'abril, en acabar la funció. Activitat gratuïta.
Més informació aquí

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada

Twitter Delicious Facebook Digg Stumbleupon Favorites More