divendres, 9 d’octubre del 2015

Sarsuela Catalana al Teatre Regina

El Jove Teatre Regina obre les seves portes a la sarsuela, 
amb el concert recital 
d’ÒPERA CÒMICA DE BARCELONA:
“MÚSIQUES PER A L’ESCENA . La Sarsuela catalana i el teatre líric català”

Un recital sobre sarsuela catalana antiga, a càrrec de la pianista Viviana Salisi, amb tot un seguit de joves cantants lírics. El primer d'un cicle que preten anar creant un espai dedicat a revisar les millors obres d’aquest gènere oblidat.

Cicle: MUSIQUES PER A L'ESCENA
Primer recital:
Els orígens de la sarsuela catalana 
dissabte 17 d'octubre a les 21h

Aquest primer recital està dedicat a les sarsueles còmiques primerenques d’escriptors com Manuel Angelón, Narcís Campmany, Conrat Colomer, Conrat Roure, àlies Pau Bunyegas i Frederic Soler, àlies Serafí Pitarra i dels compositors Joan Pujades, Josep Anselm Clavé, Joan Sariols, Josep Teodor Vilar, Josep Ribera, que fou el mestre d’Amadeu Vives, i Nicolau Manent.

Direcció artística: Viviana Salisi i Artur Arranz, Òpera Còmica de Barcelona
Recerca, direcció musical i piano: Viviana Salisi
Revisió i edició de partitures: Rafel Aragonés
Amb la col·laboració especial de:
Teatre Regina, Teatre de Ponent de Granollers, Aula d·Òpera de l·Escola de Música Amics de la Unió de Granollers i SGAE Societat General d’Autors i Editors de Barcelona
Durada aproximada: 1 hora i 15 minuts

PROGRAMA

Primera part:                    

Setze jutges. 
Llibret: Manuel Angelón
Música Joan Pujades
Estrenada al Teatre del Liceu el 1858
Serenata……………………………………………………........……………….  Toni Marin, tenor

Els pescadors de Sant Pol
Llibret: Serafí Pitarra (Frederic Soler)
Música: Josep Teodor Vilar
Estrenada al Teatre del Tívoli el 1869
Duo (núm. 4)……………………………............... Elisenda Durà, soprano  Robert Garrigós, tenor

De dotze a una
Llibret: Andreu Brasés
Música: Josep Ribera
Estrenada al Teatre del Circ Barcelonés el 1871
Seguidilles (núm. 3)…………………………….......…………………...……....  Toni Galera, baríton

Lo vano de la Roseta Llibret: Narcís Campmany
Música: Dionís Trullàs
Estrenada al Teatre de Novetats el 1876
Duo (núm. 3)…………………………........  Elisabeth Pons, soprano   Joan Francesc Folqué, tenor

Primer jo
Llibret: Narcís Campmany i Conrat Colomer
Música: Josep Ribera
Estrenada al Teatre del Circ barcelonés el 1873
Cançó de Laura (núm. 1)…………………………………….....………….... Elisenda Durà, soprano

La Rambla de les flors
Llibret: Serafí Pitarra (Frederic Soler)
Música: Josep Teodor Vilar
Introducció i duo de les floristas (núm. 1)………………………......…….......   Marta Casals, soprano
Elisabeth Pons, soprano

Segona part 

La Lluna en un cove
Llibret: Narcís Campmany
Música: Josep Teodor Vilar
Tango (núm. 4)…………………………………………………….....………....    Joan Ruiz, baríton

Lo aprenent i la criada 
Llibret: autor desconegut
Música: Francesc Vidal i Roca
Mitjans del s. XIX
Duo de Met i Lluiseta (núm. 2)……---………  Marta Casals, soprano  Joan Francesc Folqué, tenor

De teulades en amunt

Llibret: Pau Bunyegas (Conrat Roure)
Música: Josep Ribera
Estrenada al Teatre del Tívoli el 1872
Cançó de la Coloma (núm. 2)………....……………………………………   Elisabeth Pons, soprano

El punt de les dones 
Llibret: Serafí Pitarra (Frederic Soler)
Música: Joan Sariols
Americana “A la sombra de verde acacia”…..........  Elisenda Durà, soprano   Robert Garrigós, tenor

Els estudiants de Cervera

Llibret: Serafí Pitarra (Frederic Soler)
Música: Nicolau Manent
Jota d’Agneta (amb cor) (núm. 14)…………...……………………............    Marta Casals, soprano

L’Aplec del Remei
Llibret: Josep Anselm Clavé
Música: Josep Anselm Clavé
Estrenada al Teatre del Liceu el 1858
Final (amb Cor)…………….………………………………………..........   Cristoph Doben, baríton


Artur Arranz ens explica:

Volem que la sarsuela catalana torni a sentir-se als escenaris.

La Sarsuela: "Un gènere de teatre musical de temàtica popular i costumista, amb moments seriosos i moments còmics, que combina el cant líric amb acompanyament orquestral d’inspiració italiana amb la música i la dansa folklòrica de les diferents cultures hispàniques i el teatre de text. Aquesta última característica, i el fet que en aquest tipus d’obres no acostuma a morir mai ningú, la diferencia com a gènere de l’òpera i l’agermana estructuralment a l’opéra-comique i l’opérette francesa, el singspiel alemany i l’opereta berlinesa, anglesa i vienesa. Al llarg de la història ha anat adoptant formes diferents i si en els orígens va quedar establert el costum que tingués dos actes, posteriorment es va anar imposar la sarsuela en tres actes, l'anomenada “sarsuela gran” fins que va irrompre amb força el “gènero chico”, breu, en un acte, que va imposar-se durant bastant temps abans de deixar pas de nou a sarsueles grans en diversos actes. És actualment un gènere clos que ja fa temps, des de mitjans dels anys setanta del s. XX, que no genera noves estrenes. 

Tot i que els seus remots orígens són cortesans i aristocràtics i poden situar-se en el s. XVII en les “comedias en música” de Calderón de la Barca (1600-1681), que va ser el primer autor en qualificar com a “sarsuela” alguna de les seves obres (pel lloc on teníen lloc, el palauet reial de caça anomenat així per la quantitat d’esvarzers que hi havia a aquella zona dels boscos de El Pardo on es va construir en èpopca del rei Felip IV) la seva estructura definitiva es va anar definint inicialment en algunes significatives obres del segle XVIII allunyades de la temàtica mitològica pròpia de la sarsuela barroca i va ser impulsada fonamentalment, a l'últim terç del segle XVIII. 

La consolidació definitiva, però, no va arribar fins la segona meitat del segle XIX, quan aquest génere va ser recuperat, després de molts anys d’oblit, per tot un seguit de compositors i llibretistes que van veure en aquest “nou” gènere una bona forma de guanyar-se la vida i de donar resposta al recurrent debat sobre la necessitat d'una òpera nacional, molt viu en la vida musical europea i espanyola del moment i motivat per l’absoluta preponderància de l’òpera italiana a tot arreu. 

Aquesta nova sarsuela deriva musicalment tant de l’òpera italiana com de la tonadilla escènica, peça breu de teatre satíric cantat d’inspiració sainetesca i folklòrica que inicialment va ser el “fi de festa” dels entremesos entre diferents actes d’una obra gran però que es va fer tant popular, però, a l’Espanya de la segona meitat del segle XVIII, que va arribar a ser un gènere independent que es va anar complicant estructuralment fins arribar a ser gairebé una sarsuela curta. Tot i que molt diferent a la inicial tonadilla de mitjans del segle XVIII, aquesta va estar vigent als escenaris espanyols fins a 1860. 

La sarsuela decimonònica, de temàtica ja clarament costumista molt influenciada en els seus inicis també pels arguments de l’opéra-comique francesa, va arrelar ràpidament amb molta força entre les classes mitjanes i populars de Madrid i de tot el territori espanyol, que s’identificaven plenament amb aquest gènere. Durant gairebé cent anys va ser l’espectacle de masses per antonomàsia, generant un impressionant repertori proper als deu mil títols, grans beneficis a empresaris, compositors, llibretistes i editors i sortida professional digna per a músics i cantants, molts dels quals es van dedicar de forma exclusiva i amb gran èxit a aquest gènere. 

Així doncs, aquella inquietud del romanticisme hispànic tardà per l’òpera va possibilitar, gairebé de retruc, el ressorgiment i consolidació de la sarsuela, que va ser la forma de teatre musical que va connectar de debò amb el gust del públic, que era qui veritablement manava en una època en la que el teatre no estava subvencionat per les institucions públiques. 

Barcelona va apreciar també molt la sarsuela, que va arribar aquí ràpidament. Ja en 1853, en els anys en el que la sarsuela renovada s’estava imposant a Madrid, el Teatre Principal de Barcelona, antic Teatre de la Santa Creu, va oferir una temporada exclusivament de sarsuela. Barcelona, que ja era un potent centre operístic des de mitjans del segle XVIII[1] va arribar a ser, des de finals del segle XIX i fins a la Guerra Civil, un focus d’exhibició i de producció d’estrenes de sarsueles tant important o més que Madrid. El gènere va arrelar tant fortament a Barcelona que molt aviat van aparèixer diverses modalitats pròpies de sarsuela catalana. 

Des de llavors i fins mitjans de la dècada dels seixanta del segle passat, Barcelona va comptar sempre amb extenses temporades i programacions de sarsuela en castellà simultàniament a diversos teatres de la ciutat, programació que, paulatinament, amb el pas del temps i amb els canvis en els gustos teatrals del públic català, en part motivats per l’esgotament formal del gènere i en part per prejudicis que el van afectar molt negativament, la sarsuela va anar perdent empenta fins arribar a la seva casi desaparició dels escenaris catalans. 

Pel que fa a la sarsuela en català, després de la Guerra Civil el franquisme la va fer desaparèixer definitivament com a gènere viu, estenent-se des de llavors un espès vel d’ignorància sobre aquest patrimoni musical català que es manté gairebé fins avui dia. Com a llegat, però, va deixar un important patrimoni musical català d'obres notables que mereixerien ser posades en escena amb alguna freqüència. 

Aquesta és, doncs, la intenció d’aquest projecte: fer que aquesta música torni a sonar al lloc per la qual va ser composada: l’escenari 

La companyia lírica Òpera Còmica de Barcelona, formada per Viviana Salisi i Artur Arranz, impulsors d’aquest projecte, companyia guardonada el 2013 amb el Premi Crítica Serra d’Or a la millor aportació teatral per la seva adaptació de la sarsuela l’esquella de la Torratxa d’en Pitarra, amb l’ajut decidit d’en Rafel Aragonès, compositor interessat també per aquest gènere que ens ajudarà a revisar els antics materials musicals seleccionats, ha unit esforços amb el Teatre de Ponent de Granollers i amb el seu director, en Frederic Roda, apassionat home de teatre que s’estima i l’interessa la sarsuela catalana, amb el que hem anat teixint de forma còmplice aquesta proposta i amb l’amic Jordi Casanova, tenor, professor de cant i impulsor i director de l’Aula d’Òpera dels Amics de La Unió de Granollers per tal d’organitzar quatre recitals lírics, al Teatre de Ponent de Granollers, i també al Jove Teatre Regina de Barcelona, que s’ha afegit també a aquesta iniciativa, amb els que intentarem fer gaudir als aficionats a la sarsuela de casa nostra, que encara són molts, donant a conèixer un tast significatiu d’aquest divertit, interessant i oblidat repertori líric català. 

I afegeix:

Volem deixar constància del nostre agraïment a la Societat General d’Autors i Editors de Barcelona, que custodia de forma esplèndida aquest important patrimoni musical català a l’Arxiu Històric a la seva magnífica i moderna seu de Barcelona. El nostre sincer agraïment, doncs, per permetre’ns l’accés a ell per remenar i buscar allà partitures, a en Ramon Muntaner, Delegat de l’SGAE a Catalunya i Balears, a l’Agnela Domínguez, Cap de Comunicació de l’ESGAE de Barcelona i especialment a la Mercè Fantova, musicóloga i competent i amorosa mainadera d’aquest important arxiu líric que, amb el seu entusiasme i dedicació ha fet molt fàcil la realització d’aquest projecte". 

Proper concert:

· Dissabte 12 de desembre a les 21h.
Les sarsueles catalanes “de màgia i gran espectacle”

Recital dedicat als compositors Nicolau Manent i a Josep Coll i Britapaja i al gènere de sarsueles bufes fantàstiques de màgia i gran espectacle (De la Terra al sol, De Sant Pol al Pol Nord, Robinson Petit, etc) i a les joguines còmiques i líriques de compositors com Cosme i Josep Ribera, Anton Gordon, Joan Rius, Carles Oró, Urbà Fandó, etc.


0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada

Twitter Delicious Facebook Digg Stumbleupon Favorites More